In this paper we report findings from a commissioned report to the COVID-19 Clinical Research Coalition on approaches to streamline multinational REC review/approval during public health emergencies. As currently envisioned in the literature, a system of REC mutual recognition is theoretically possible based on shared procedural REC standards, but raises numerous concerns about perceived inequities and mistrust.

COVID‐19, caused by a novel coronavirus named SARS‐CoV‐2, was identified in December 2019, in Wuhan, China. It was first confirmed in sub‐Saharan Africa in Nigeria on 27 February 2020 and has since spread quickly to all sub‐Saharan African countries, causing more than 111,309 confirmed cases and 2,498 deaths as of 03 June 2020. The lessons learned during the recent Ebola virus disease (EVD) outbreaks in some sub‐Saharan African countries were expected to shape and influence the region’s responses to COVID‐19 pandemic. (...) However, some of the challenges associated with the management of the EVD outbreaks persist and create obstacles for the effective management of the COVID‐19 pandemic. This article describes the commonalities between the EVD epidemics and COVID‐19 pandemic, with a view to draw on lessons learned to effectively tackle the ongoing pandemic. Key successes, failures and lessons learned from previous EVD outbreaks are discussed. Recommendations on how these lessons can be translated to strengthen the COVID‐19 response in sub‐Saharan Africa are provided. (shrink)

The COVID‐19 pandemic has reinforced the critical role of ethics and community engagement in designing and conducting clinical research during infectious disease outbreaks where no vaccine or treatment already exists. In reviewing current practices across Africa, we distinguish between three distinct roles for community engagement in clinical research that are often conflated: 1) the importance of community engagement for identifying and honouring cultural sensitivities; 2) the importance of recognising the socio‐political context in which the research is proposed; and 3) the (...) importance of understanding what is in the interest of communities recruited to research according to their own views and values. By making these distinctions, we show that current practice of clinical research could draw on anthropology in ways which are sometimes unnecessary to solicit local cultural values, overlook the importance of socio‐political contexts and wider societal structures within which it works, potentially serving to reinforce unjust political or social regimes, and threaten to cast doubt on the trustworthiness of the research. We argue that more discerning anthropological engagement as well as wider collaboration with other social scientists and those working in the humanities is urgently needed to improve the ethics of current biomedical and pharmaceutical research practice in Africa. (shrink)

Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix una (...) anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

We generalize Specker's theorem on typical ambiguity, that NF and TST + Ambiguity have the same stratified consequences, to the subschemes Amb(Γ) of ambiguity restricted to classes of sentences Γ with certain natural closure conditions.

La COVID-19 generó una crisis sanitaria, económica y social de grandes proporciones en casi todos los países del mundo. Colombia sufrió en el 2020 la peor contracción económica de su historia reciente y los logros alcanzados en los últimos años en la lucha contra la pobreza, se han revertido. Bucaramanga y las ciudades que componen su área metropolitana (AMB), no han sido ajenas a esta coyuntura. En este contexto, esta investigación indaga a profundidad sobre los efectos de la pandemia del (...) COVID-19 en AMB y los retos que se derivan de éstos para el desarrollo local, la cual fue seleccionada en el 2015 por el Banco Mundial, como una de las ciudades más competitivas del mundo. (shrink)

El misteri del mal no té un tractament específic en Martí Luter, però és a través dels seus múltiples escrits, com són les classes i comentaris bíblics, cartes i sermons, consells i respostes a qüestions que li plantejaren els seus contemporanis, que és possible de refer el seu pensament. Molt característic del seu estil és que, aquí com tots els altres temes que tracta, defuig tot tractament racional i filosòfic, amb la finalitat de posar més clarament al descobert allò que, (...) segons ell, professa una fe cristiana alimentada únicament per la Sagrada Escriptura. (shrink)

En contra de les aparences, la meva intenció és ridiculitzar i desactivar l’estratègic ús de referències a personatges de ficció per part dels mass media, els quals pretenen identificar el fundador de WikiLeaks amb tot aquest projecte —quelcom que facilita tant la deslegitimació com la mercantilització. Així, aquest article qüestiona la dominant personalització de la web de filtracions en Julian Assange, tot mostrant algunes de les més rellevants diferències i/o contradiccions entre el rerefons normatiu de WikiLeaks i la pseudo-filosofia política (...) de l’australià. La meva tesi és que la justificació de la il·legal revelació d’informació secreta i confidencial com a pràctica de desobediència civil es posa en perill per la contaminació de postulats utilitaristes i neoliberals. (shrink)

Josep Maria Capdevila (1892-1972) és un dels intel·lectuals més destacats de la primera meitat del segle XX a Catalunya. L’autor n’ha resseguit el pensament, reconstruint-ne significativament la formació intel·lectual, el món ideològic i les idees estètiques, per acabar amb una digressió sobre el punt de partença de la filosofia.

Despite the long history of career research in the literature (Guerrier, 1987; Siu et al., 1997), researchers have largely neglected the dark sides of the antecedents and consequences of career amb...

Quines són les causes del dèficit filosòfic que arrossega la cultura catalana contemporània? Aquest llibre ofereix un panorama bastant complet —i amarg— de les condicions acadèmiques i extraacadèmiques en què s’ha hagut de conrear als Països Catalans la filosofia, tota la filosofia, centrant-se, això sí, en les aventures personals i col·lectives dels qui han tingut la vel·leïtat de dedicar-se a la lògica. Hi són narrades amb amenitat i lucidesa l’estada de Bertrand Russell a Barcelona, la defenestració d’Eugeni d’Ors, les aberracions (...) docents de Josep Daurella i Rull, la breu i fulgurant trajectòria intel·lectual de Joan Crexells, les peripècies eclesiàstiques de David Garcia Bacca i Miquel Soy, l’exili de Josep Ferrater Mora i la gestació del seu voluminós Diccionario de filosofía, la marginació de Manuel Sacristan, els conflictes de la Facultat de Filosofia de València en els anys 70... El resultat és una història de la filosofia apartada en molts aspectes de la imatge «abstracta» i «idealitzada» que sol oferir la historiografia filosòfica a l’ús. (shrink)

Quan Llull va arribar a París diverses tendències especulatives agitaven les aigües dels filòsofs professionals. Aquesta obra, que va ser iniciada a París el 1299 i acabada l’any següent a Mallorca, està pensada per a un auditori concret. El present volum és la presentació i la defensa d’uns principis filosòfics concebuts constitutivament i necessària en avinença amb els principis de la teologia.

Després del centre de El polític, dedicat a la justa mesura, el diàleg imposa el «retorn al polític» i ja no se separarà més d’aquesta comesa. Es procedirà, en primer lloc a depurar les arts concausants; després se separaran les diferents menes de servidors de la ciutat, per tal d’arribar a veure que els rivals del polític conformen un conjunt de difícil separació. Caldrà, abans de prosseguir amb la divisió, atendre als tipus de règim polític per veure quin paper hi (...) juga el saber polític. El resultat d’aquest primer moment del retorn al polític pren la figura de la descoberta dels fonaments de la ciutat. (shrink)

In lieu of an abstract, here is a brief excerpt of the content:Reviewed by:Revolutionary Christianity: The 1966 South American Lectures by John Howard Yoder, and: John Howard Yoder: Spiritual Writings by John Howard YoderJohn C. ShelleyRevolutionary Christianity: The 1966 South American Lectures John Howard Yoder. Edited by Paul Martens, Mark Thiessen Nation, Matthew Porter, and Myles Werntz eugene, or: cascade books, 2011. 193 pp. $18.00John Howard Yoder: Spiritual Writings John Howard Yoder. Selected with an Introduction by Paul Martens and Jenny (...) Howell. Modern Spiritual Masters Series maryknoll, ny: orbis, 2011. 172 pp. $20.00For more than sixteen years after his death in late 1997, John Howard Yoder has provoked, challenged, and inspired a new generation of theologians, ethicists, and pastors—including the editors of these two volumes—many of whom never met Yoder nor heard him speak. Now, just as this new generation prepares to preserve and enlarge his legacy, a series of revelations detailing Yoder’s repugnant behavior against women and against administrators of the Anabaptist Mennonite Biblical Seminary (AMBS) in Elkhart, Indiana, compromises that legacy. It has been widely known that in 1992, after some initial resistance, Yoder submitted to a disciplining process initiated by his home congregation for inappropriate advances to women and that he had been reconciled and reunited in worship shortly before his death.1 The new allegations, which have become broadly public only since 2013, are considerably more serious and include coercive—indeed, “violent”—advances toward a number of women over three decades, including many students and others in subordinate positions. Further, Yoder abused the power of his reputation by intimidating the president and other administrators of AMBS, compelling them to keep the matter quiet as he slipped away to a more prestigious appointment at Notre Dame in 1984.2 According to some witnesses, this inappropriate behavior continued at Notre Dame. [End Page 210]These revelations have complicated the process of writing even a simple review.3 Were Yoder an astrophysicist with groundbreaking discoveries regarding dark matter, we would be disappointed with his behavior, but we would not challenge on those grounds the veracity of his discovery. With Christian ethics, the issue is more complicated, especially for someone of Yoder’s stature whose persona suggested that he was committed to and embodied, however imperfectly, what he proclaimed. Reading these volumes a second time has brought several jarring moments. For example, in both volumes, Yoder defines in almost identical language the temptation of “egocentric altruism”:The real temptation of good people like us is not the crude, the crass, and the carnal as those traits are defined in Puritanism. The real refined temptation, with which Jesus himself was tried, was that of egocentric altruism, of being oneself the incarnation of a good and righteous cause for which others are to suffer, of stating our self-justification in the form of a duty to others.(Revolutionary Christianity, 83; Essential Writings, 144)Consider also the following statement on religious liberty, which is certainly prescient in view of the current conflicts being played out in the courts: “Religious liberty is not only a necessary limitation upon the power of the state; it also marks a voluntary renunciation by the church of any capacity to coerce” (Revolutionary Christianity, 11). At the very least, then, perhaps we should read Yoder’s misdeeds as a warning: even we may be tempted by the crude and the carnal as well as by egocentric altruism; when threatened, even we may resort to coercion.The fourteen lectures in Revolutionary Christianity, published here for the first time, are organized into three sections—“The Believers Church,” “Peace,” and “Church in a Revolutionary World”—roughly the order of presentation to predominantly Mennonite and Anabaptist groups in Montevideo and Buenos Aires in May–June 1966. Written and delivered when Yoder was only thirty-eight and not yet a full-time faculty member, it is remarkable how fully they anticipate his later work. Clearly he mined them for later writings. The four lectures titled “The Believers Church” may be the best theological introduction available to the Anabaptist/Mennonite tradition. Yoder’s description of the church as a community of forgiveness, discernment, grace; of the mandate to share; and of a morality of participation and community... (shrink)

En aquest article pretenc fer una crítica al nihilisme mereològic, al·ludint que les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» tenen unes conseqüències desastroses per als seus compromisos ontològics. Primer, explicaré què és el nihilisme mereològic -que és part de l’eliminativisme- el qual pretén negar l’existència dels objectes compostos (objectes amb parts pròpies) i l’estratègia de la paràfrasi: l’ús que fan de les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» per referir-se als objectes ordinaris sense comprometre’s amb l’existència d’objectes compostos, però posaré l’èmfasi en aquells nihilistes (...) mereològics que pretenen explicar l’existència de les propietats emergents. Seguidament, presentaré una classe de crítiques, les de Bennett i Tallant, sobre l’ús d’aquesta estratègia per part dels nihilistes, i quina és la resposta crítica que ofereix Brenner sobre aquesta classe de crítica. Finalment, presentaré la meva crítica on mostraré que el nihilisme mereològic utilitzant l’estratègia de la paràfrasi s’està comprometent amb l’existència d’objectes compostos i que la crítica de Brenner no funciona amb la meva postura. -/- In this paper I intend to critique mereological nihilism, alluding that the expression «simples arranged F-wise» has disastrous consequences for its ontological commitments. First, I will explain what mereological nihilism is -which is part of Eliminativism- which tries to deny the existence of composite objects (objects with proper parts) and the Paraphrase Strategy: the use they make of the expression «simples arranged F-wise» to refer to ordinary objects without committing to the existence of composite objects, and I put the focus on the mereological nihilist that pretends to explain the existence of emergent properties. Second, I will present a kind of criticism, by Bennett and Tallant, of the use of this strategy by nihilism and which is the response of Brenner about this kind of criticism. Finally, I will present my criticism where I will show that nihilism by using the Paraphrase Strategy is committing itself to the existence of composite objects and that the Brenner’s critique does not work with my position. (shrink)

In the Western tradition, at least since the 14th century, the philosophy of knowledge has been built around the idea of knowledge as a representation [BOU 99]. The question of the evaluation of knowledge refers at the same time (1) to the object represented (which one does one represent?), (2) to the process of knowledge formation, in particular with the role of the knowing subject (which one does one represent and how does one represent it?), and finally (3) to the (...) relationship between the representation and the represented object. Criteria of evaluation such as “validity”, “adequacy” or “truth”, as mentioned in [AMB 07], make sense only with respect to these three dimensions. An evaluation can thus (1) depend on the ontological nature of the object of knowledge, (2) relate to the relationship between subject and object—including the structures (cognitive, social) which organize this relationship, or (3) relate to the relation of similarity between the object and its representation as well. The relevant criteria of evaluation thus depend on the points of view adopted on these questions. As there are indeed a plurality of points of view in this field, the goal of this appendix is to summarize, as briefly as possible, the various positions adopted by the philosophers and to refer to the relevant texts of reference for more information (for a first outline [CHA 76, SCH 01]). The first section 1 introduces useful discussions about the philosophy of theoretical knowledge and general epistemology, from a quasi-historical perspective. Section two 2 discusses the intermediary but central notion of models. Section three 3, more exploratory, introduces an approach to simulation as “concrete experiment”. It suggests that such a frequent claim in the literature, when precisely evaluated, can, to some extent, renew both the representational and the linguistic views on simulation. (shrink)

Ser modern és ser racionalista. Aquest llibre repassa amb detall les tesis de Descartes, la seva relació amb els contemporanis i les conseqüències de les seves teories.

Recopilació dels textos de les reflexions que van tenir lloc en l'encontre inter nacional "Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament. Física de l'estèt ica", celebrat els dies 6 i 7 de setembre de 2005 a l'Auditori Caixa Catalunya-l a Pedrera de Barcelona. En la trobada es plantejaren preguntes universals relati ves als límits de la nostra percepció, al disseny de la matèria o a la narrativa de la complexitat circumdant. Va comptar amb la col·laboración de personalitats d'àmbits (...) no científics que, des de la seva perspectiva, contribuiren a destil·l ar l'estètica emanada de les tendències contemporànies d'aquesta disciplina cien tífica. (shrink)

Between Nightmare and Reality: Dystopian Reflections on the Contemporary Society Resum: Per mitjà de la narració de fantasia i de ciència ficció, la utopia i la distopia promouen una anàlisi crítica de la realitat. En particular, la distopia ens alerta de les possibles conseqüències catastròfiques derivades de problemes sociopolítics existents i contribueix a la reflexió constructiva sobre les amenaces antidemocràtiques que posen en perill la nostra societat. Aquest article examina la representació de l’autoritat, la coacció, la propaganda, la plasmació, l’espai (...) i el llenguatge en distopies sociopolítiques seleccionades i reconegudes, com Nosaltres de Zamiatin, Un món feliç de Huxley, La nit de l’esvàstica de Burdekin, 1984 d’Orwell i El conte de la serventa de Atwood, i compara aquestes ficcions amb esdeveniments històrics i contemporanis, amb l'esperança d’il·luminar la manera real en què el poder opera sobre els cossos i les ments en sistemes tant repressius com liberals.: Through fantasy and science fiction storytelling, utopia and dystopia promote a critical analysis of reality. In particular, dystopia warns against the possible nightmarish consequences of factual socio-political issues, as well as it fosters a constructive and thought-provoking reflection on the undemocratic threats that jeopardize our society. This article examines the representation of authority, coercion, propaganda, embodiment, space, and language in selected and renowned socio-political dystopias, including Zamyatin’s We, Huxley’s Brave New World, Burdekin’s Swastika Night, Orwell’s 1984, and Atwood’s The Handmaid’s Tale, and it subsequently compares these fictional depictions with historical and contemporary events, hoping to shed light on the real way that power operates on bodies and minds both in repressive and liberal systems. Paraules clau: distopia, utopia, control, violència, realització Keywords: Dystopia, Utopia, Control, Violence, Embodiment. (shrink)

No tenim temps per a res. La família, els amics, l’esport o altres dèries sempre queden en un segon pla. També el cultiu del pensament, que suposadament és una de les coses que identifica més i millor la nostra espècie, resta a l’espera. La pressa ens aclapara. En aquest context precipitat necessitem temps per descobrir el temps. Un oasi de pensament que comencem a explorar gràcies a parar atenció aquí i allà: ressenyem les observacions resultants, plantegem sengles qüestions estimulants i (...) esmolem el senderi amb l’exercici compartit d’enraonar, altrament conegut com a diàleg. No en va Ramon Llull augurava taxatiu que: “Pensar per un mateix és l’únic projecte a la vida”. (shrink)

From Aristotle’s Sophistical Refutations the following classifications are put forward and defended through extensive excerpts from the text. (AR-PFC) All sophistical refutations are exclusively either ‘apparent refutations’ or ‘proofs of false conclusions’. (AR-F) ‘Apparent refutations’ and ‘fallacies’ name the same thing. (ID-ED) All fallacies are exclusively either fallacies in dictione or fallacies extra dictionem . (ID-nAMB) Not all fallacies in dictione are due to ambiguity. (AMB-nID) Not all fallacies due to ambiguity are fallacies in dictione . (AMB&ID-ME) The set of (...) fallacies due to ambiguity and fallacies in dictione together comprise the set of arguments said to be “dependent on mere expression”. Being “dependent on mere expression” and “dependent on language” are not the same (instances of the latter form a proper subset of instances of the former). (nME-FACT) All arguments that are not against the expression are “against the fact.” (FACT-ED) All fallacious arguments against the fact are fallacies extra dictionem (it is unclear whether the converse is true). (MAN-ARG) The solutions of fallacious arguments are exclusively either “against the man” or “against the argument.” (10) (F-ARG) Each (type of) fallacy has a unique solution (namely, the opposite of whatever causes the fallacy), but each fallacious argument does not. However, each fallacious argument does have a unique solution against the argument, called the ‘true solution’ (in other words, what fallacy a fallacious argument commits is determined by how it is solved. However, if the solution is ‘against the man’ then this is not, properly speaking, the fallacy committed in the argument. It is only the ‘true solution’—the solution against the argument, of which there is always only one—that determines the fallacy actually committed). (shrink)

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que no (...) hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)