Study of Indic idealist philosophy from Marxist, materialist outlook.

Firm managers play an important role in the implementation of corporate social responsibility (CSR) actions. Education is emerging as the key factor in developing a sense of moral responsibility amongst the business students who will eventually become company managers and decision makers. The aim of this research is, thus, twofold. First, to analyze the existence of a direct positive correlation between university students’ perception of CSR and its impact on business performance; and second, to examine the extent to which two (...) factors (advantages brought by CSR and responsibilities toward stakeholders) act as mediation variables in the aforementioned correlation. The analysis was performed with a sample of 390 business‐related university students. Amongst the potential contributions made by this study we can highlight the possibility of knowing future managers’ way of thinking and of knowing the aspects where educational centers might improve their CSR teaching. (shrink)

According to the influential German Indologist Paul Hacker, Swami Vivekananda was a “Neo-Hindu” who mistakenly clothed what were essentially Western values in superficially Indian garb in order to promote Indian nationalism. I argue that Vivekananda’s philosophy of “practical Vedānta”—which upholds the ethical ideal of serving all human beings as manifestations of God—has its roots not in Western values but in the teachings of his beloved guru Sri Ramakrishna. Sri Ramakrishna often spoke of his own spiritual experience of “vijñāna,” which revealed (...) to him that everything in the universe was a manifestation of God. Sri Ramakrishna derived from this vijñāna-based worldview a spiritual ethics of service—“śivajñāne jīver sevā” —that directly shaped Vivekananda’s later formulation of practical Vedānta. I conclude the paper by arguing that we should reject the “Neo-Vedāntic” paradigm in favor of a more nuanced and dialectical “cosmopolitan” approach to modern Vedānta. (shrink)

v. 1. L'estudiant. Vida oculta.--v. 2. Cicle apologètic i social. Cicle polític i filosófic.--v. 3. Documents balmesians.

Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix (...) una anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-quepons.

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que (...) nega que se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que (...) nega que se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

It is the aim of this paper to offer, in Catalan, a bio-bibliographical note on Hermann Diels, on the occasion of the first centenary of his death, highlighting his contributions to multiple areas of the Altertumswissenschaften, especially on the pre-Socratic philosophers; in this regard, both his intellectual bonds and path are described; then the Fragmente and his philosophical attitude are examined; finally and in the appendix, we offer as a humble tribute to his memory the first Catalan translation of a (...) text of his own: a brief but panoramic essay on the history of ancient Greek philosophy. (shrink)

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que no (...) hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)

En aquesta arrencada del segle XXI, en què la tecnologia ens afalaga i alhora ens domina, ens calen humanistes que ens ajudin a interpretar la realitat i a tenir criteris per a abordar-la. Josep Maria Puigjaner, l'autor d'aquest llibre, s'ha proposat apropar al lector, a través de la narració d'alguns retalls -reals o imaginaris- de les seves vides, la personalitat de vuit humanistes que ens transmeteren, durant el segle XX, la seva manera d'entendre la vida i l'home. Són escriptors (...) que mereixen el qualificatiu de clàssics, és a dir que parlen des d'una perspectiva interior, profunda i arrelada en el coneixement i en l'experiència del significat de la naturalesa humana i els seus ideals de futur. (shrink)

The article considers each case of using words with the stem ‘yoga’, as well as other yogic vocabulary found in the first part of the Bhāgavata Purāṇa. In total, there are the following ten words: yoga, bhaktiyoga, yogin, yogeśvara, mahāyogin, kuyogin, yoganidrā, kriyāyogа, viyoga and yama. They are used 30 times altogether. This vocabulary forms not only the yoga glossary of the Bhāgavata Purāṇa, but also the Vaiṣṇava understanding of yogic teaching. The analysis of these terms takes into account several (...) contexts, in particular: compositional, linguistic, religious and philosophical, and statistical. It has been found out that the whole vocabulary is somehow subordinated to the semantic vertical yogeśvara → mahāyogin → yogin and in various ways forms the Vaiṣṇava understanding of yoga, i.e. bhakti-yoga. The last is believed to be a human response to the challenges of the Highest reality (Heaven). This semantic vertical is conceived of as set by the Lord, who in the Bhāgavata Purāṇa appears under various names, including Viṣṇu, Kṛṣṇa, Adhokṣaja, as well as Yogeśvara, and Mahāyogin. Extraordinary people, who are called mahāyogins (Śukadeva Gosvāmī), and also yogins (Vyāsa, Śukadeva Gosvāmī, nameless yogins), are able to accept the challenge of Heaven. They are those who can achieve the highest goal of human life; they practice bhaktiyoga. The context of bhaktiyoga is present in most cases of the word yoga, and in all cases of the words yoganidra, kriyayoga, viyoga, as well as other friendly vocabulary (for example, seva), whereas the word yama does not apply to bhaktiyoga. The use of the rare word kuyogin reflects the fact that bad yogins are also mentioned in the text. The term yoga might be also considered to be a gender marker, as the yogins are exclusively men in the first part. The compositional peculiarities of the use of this yogic vocabulary include the fact that the first part begins and ends with chapters containing terms which are derived from the stem yoga (Is this some kind of semantic framing?). Moreover, the first chapter ends with the śloka, that contains the important word yogeśvara (Is it a kind of summarizing semantic marker?). (shrink)

La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el Cràtil de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules quePlató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens delllenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològicade Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre laimpossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el Cràtil podem (...) trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. (shrink)

En ocasió del sisè centenari del naixement del Cusà, aquesta primera versió al català d'algunes obres seves vol fer conèixer la vigoria del seu pensament i de la seva aposta pacifista i ecumènica.

International policy frameworks can influence values and ideals by promoting a common conception of societal good, a domain overlapping with the traditional concerns of religion. Animal welfare has begun to receive attention in the UN environmental and sustainable development policy. This article explores the potential for Hindu religious communities and organizations to contribute to the creation and implementation of policy on animal welfare and the environment. The article centers on a discussion of the UN Environment Assembly's March 2022 resolution on (...) the Animal Welfare—Environment—Sustainable Development Nexus and the traditional Hindu concepts of līlā (divine play), ahiṃsā (harmlessness), and sevā (service). (shrink)

En aquest article s¿analitzen els continguts i perspectives que es varen desenvolupar en el decurs del Diàleg Interacció del Fòrum Universal de les Cultures 2004. En concret, aquells que giraren entorn la problemàtica del desenvolupament cultural i de la seva relació/dependència respecte al desenvolupament econòmic en els àmbits locals, dins el marc d¿un món globalitzat. La proposta del Diàleg tenia com a objectiu analitzar les vinculacions entre ambdós àmbits per tal de potenciar noves polítiques locals (que haurien de concretar-se (...) en l¿¿Agenda 21 de la Cultura¿) que potenciessin l¿àmbit cultural, desubstantivat i banalitzat en favor de l¿àmbit econòmic. L¿anàlisi de les diferents categories i perspectives que es varen posar a debat, nogensmenys, ens aboca a un tractament realitzat i desenvolupat des dels paràmetres de l¿àmbit econòmic i, per tant, de caire més aviat descripitiu que prescriptiu. Les possibilitats de potenciar l¿àmbit cultural tot romanent dins una lògica economicista queden així reduïdes a la mera constatació de l¿existència de múltiples pràctiques que queden subsumides en el mercat, i amb les que hom s¿hi relaciona com a mercaderies. (shrink)

A path to personal and community liberation through yoga philosophy on service from yoga teacher, activist, and accessible yoga advocate Jivana Heyman. Yoga is now a mainstream form of exercise across the West, and it is time to address the dissonance between the superficial way yoga is currently being practiced and the depth of yoga's ancient universal spiritual teachings. In this clarion call to action, Jivana Heyman shares the ways that yoga is truly revolutionary--creating an inner revolution in our heart (...) and mind, as well as an outer revolution in the form of service and social justice. He provides us with a framework he calls "Rainbow Mind" to bridge this gap and share a new vision of what yogic enlightenment can look like. Having a Rainbow Mind requires open -heartedness, courage, and a fierce commitment to inclusivity and accessibility. It is about tackling the challenge that Arjuna faces in the Bhagavad Gita--"Should I act?"--and cultivating a state of mind that helps us figure out one of the hardest challenges of life: when to speak up and when to step back. In Yoga Revolution, you will be introduced to the yogic mandate of seva--or acts of service that see, care for, and uplift those around us--as a way to serve the world without losing your way or making it about yourself-all while still maintaining your own self-care. Through practice prompts such as "Failure as a Practice" and stories from yoga teachers who are implementing seva, including Michelle Cassandra Johnson, Octavia Raheem, and Amber Karnes, Heyman shows you what it means to serve, how to serve, and how to reject white supremacy through your service. Our job is not to clear our mind through yoga practice, but rather to expand it so widely that it can embrace the entire universe. (shrink)

La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el Cràtil de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules quePlató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens delllenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològicade Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre laimpossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el Cràtil podem (...) trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. (shrink)

Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què (...) Sòcrates parla amb el seu interlocutor i en la qual Plató confecciona el diàleg per als potencials lectors. L’objectiu principal d’aquest text és mostrar alguns dels trets essencials del dir platònic. (shrink)

Qualsevol que es llegeixi aquest llibre s'adonarà que molts d'aquests mites amb els quals ens han promès la felicitat no són ni tan sòlids, ni tan certs, ni tan "progres" com sembla. Amb lúcida ironia, Ignasi Riera reflexiona sobre algunes de les qüestions que actualment saturen els mitjans de comunicació i que, com a polític i periodista, l'han preocupat al llarg de la seva vida: la idealització del món rural, l'obsessió per la salut, però també el maniqueisme de certes (...) actituds pseudodemocràtiques, les paradoxes de la societat del benestar o el fals esquerrisme. La crítica de fons és doblement interessant: marcada pel to satíric i desenfadat que el caracteritza, Riera ens proposa la deconstrucció d'un concepte viciat com és el de la felicitat, enganyós, mercantil i utilitari, i d'aquestes formes de pensament dirigit que, segons ens diuen alguns, són el camí per arribar-hi. La conclusió és clara: els que pretenem lluitar contra la felicitat, hem de canviar de sentit tota la nostra vida així com el conjunt de les nostres creences: tirar al foc moltes de les que semblen veritats eternes.IGNASI RIERA, escriptor, articulista, comentarista radiofònic i polític, ha conreat tots els gèneres literaris. Ha estat guardonat amb els premis Octubre, Ramon Llull i Pere Quart d'Humor i Sàtira. És autor de llibres de narrativa breu, de novel·les, de pamflets, dels llibres de no ficció: El meu oncle Pere Quart, Un patriota exemplar, Els catalans de Franco, Viatgers de Barcelona, Jordi Pujol. Llums i ombres ; de la biografia, Lluís Llach: companys no és això i de Llibre d'hores del ben menjar. A Edicions 62 ha publicat: Pàries, sindicalistes, demagogs, Diccionari de la Cuina Catalana i Un català a Madrid. (shrink)

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van (...) constituir, naturalment, els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. \n. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-wolf.

L'objectiu d'aquest article és oferir un anàlisi dels arguments principals del Tractat sobre els Principis del Coneixement Humà, de G. Berkeley. Aquests arguments -que es troben a I, §4, I, §5-7 i I, §23 de l'obra de Berkeley- tenen como a objectiu demostrar la inconcebibilitat d'un món extern de caràcter físic. Argumentaré que la validesa d'aquests tres arguments depèn del anomenat «principi de semblança». La conclusió a la que arribaré és que l'acceptació del principi de semblança -i, en conseqüència, dels (...) arguments que d'ell en depenen- es problemàtica, però que, en qualsevol cas, el principi es manté com a una bona crítica reductiva al materialisme representacionalista de John Locke, en tant que aquest no pot negar les premisses que duen a la seva justificació i que la seva defensa contra dit principi presenta un seguit de problemes als quals sembla no haver-hi resposta. (shrink)

Ser modern és ser racionalista. Aquest llibre repassa amb detall les tesis de Descartes, la seva relació amb els contemporanis i les conseqüències de les seves teories.

Recopilació dels textos de les reflexions que van tenir lloc en l'encontre inter nacional "Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament. Física de l'estèt ica", celebrat els dies 6 i 7 de setembre de 2005 a l'Auditori Caixa Catalunya-l a Pedrera de Barcelona. En la trobada es plantejaren preguntes universals relati ves als límits de la nostra percepció, al disseny de la matèria o a la narrativa de la complexitat circumdant. Va comptar amb la col·laboración de personalitats d'àmbits (...) no científics que, des de la seva perspectiva, contribuiren a destil·l ar l'estètica emanada de les tendències contemporànies d'aquesta disciplina cien tífica. (shrink)

El pensament català proposa un petit tast del que ha estat el pensament filosòfic a Catalunya i la seva àrea d’influència cultural —País Valencià i les Illes Balears—, des dels grans mestres medievals Ramon Llull i Ramon Martí fins als contemporanis Eugenio Trías i Josep Maria Terricabras tot passant per les grans figures del segle xix com Jaume Balmes i Josep Torras i Bages. Diem «pensador català» a tot el qui ha treballat amb les idees i que ho ha (...) fet en el català del Principat, o en el seu bessó el valencià, o en el bessó mallorquí, o també en castellà, o en el llunyà àrab o en el remot llatí… Però al capdavall, i sobretot, des d’un mateix punt d’origen geogràfic i cultural: la Mediterrània occidental. (shrink)

El personatge de Sòcrates ha plantejat sempre a la civilització occidental una paradoxa curiosa: tota la història de la filosofia grega està tradicionalment organitzada al seu voltant, però no sabem qui fou realment Sòcrates. Sòcrates, com diu Jean Brun, és un "fet històric" que escapa a la història i la seva influència ha estat encara més gran si tenim en compte que no va deixar cap obra i que només el coneixem pels testimonis dels seus contemporanis, testimonis que ens (...) diuen massa o massa poc de la seva personalitat i que sovint entren en contradicció. Més enllà del personatge, però, hi ha el missatge i la vigència del pensament socràtic. Malgrat els jutges que el van voler reduir al silenci, aquesta veu que s’alçà a Atenes fa més de 2300 anys no ha deixat mai de sentir-se, i les seves màximes, "coneix-te a tu mateix", "només sé que no sé res"... continuen sent motiu de reflexió per a qualsevol que es plantegi l'actitud ètica de l'home respecte a ell mateix i al món que l'envolta. (shrink)

The f-word -- Are you a spiritual rebel? -- A unicorn among sheep -- Taking out the sacred trash -- Redefining spirituality -- Spiritual moments -- Week 1: being -- Mindful Monday -- Talking Tuesday -- Wonder-filled Wednesday -- Trekking Thursday -- Fearless Friday -- Seva Saturday -- Sangha Sunday -- Week 2: deepening -- Week 3: expanding -- Rebel with (a lot of) clues -- Revealing higher purpose -- The rebel and the saint -- Reflections and ahas -- (...) G-word alternatives for sacred pondering -- Sacred shout-outs -- About the author. (shrink)

Sovint el humans ens hem somiat déus. I Déu n'hi do si hem fet coses admirables: ciència, organització social, art,...motius n'hi ha per estar orgullosos. La vida, però, també ens mostra amb insistència la cara més fosca de nosaltres mateixos, i en aquests moments el més fàcil és passar de l'orgull a la desesperança més absoluta. El camí, però, no pot ser el de l'abandonament. Ni déus ni bèsties! Els déus no trien i, sense esforç ni dubtes, coneixen i realitzen (...) sempre el millor. Els animals, empresonats en la seva naturalesa, tampoc no trenquen gaire el cap a decidir què faran amb les seves vides. Nosaltres no tenim la sort dels uns ni la dels altres, i ens toca amb feines i treballs anar bastint la nostra realitat, aquella que nosaltres farem. Per això existeix l'ètica. "Coneix-te a tu mateix", ordenava l'oracle: només amb les nostres llums i amb les nostres ombres, amb l'instint, amb la ràbia, amb el sentiment, amb la paraula, amb la raó; només coneixent i assumint tot allò que som, tindrem la possibilitat, tal vegada, de construir un món més humà. (shrink)

Theodor W. Adorno construeix la modernitat com la fase final d'un procés d'emancipació que ha conduït justament al contrari del que es pretenia. L'alliberament del mite ha portat a una situació històrica en la qual l'encobriment ideològic del món és total. Això té conseqüències per a un pensament que vol ser crític, ja que haurà de trobar un lloc des d'on es pugui interpretar la història per tal de salvar la veritat d'un possible món diferent. En el moment de màxima (...) ocultació ideològica i de màxim absurd -és conegut que Adorno es refereix al món contemporani com al temps després d'Auschwitz- Adorno intentarà entendre què ha passat amb aquest subjecte que s'ha preocupat excessivament per la seva identitat. Mitjançant l'aplicació del model psicoanalític d'interpretació a textos de Beckett i Kafka reconstruirà la història de l'emancipació fallida del subjecte modern. Amb aquestes interpretacions Adorno se situa no només molt a prop de la pràctica psicoanalítica, sinó també de la tradició hermenèutica clàssica. (shrink)

Theodor W. Adorno construeix la modernitat com la fase final d'un procés d'emancipació que ha conduït justament al contrari del que es pretenia. L'alliberament del mite ha portat a una situació històrica en la qual l'encobriment ideològic del món és total. Això té conseqüències per a un pensament que vol ser crític, ja que haurà de trobar un lloc des d'on es pugui interpretar la història per tal de salvar la veritat d'un possible món diferent. En el moment de màxima (...) ocultació ideològica i de màxim absurd -és conegut que Adorno es refereix al món contemporani com al temps després d'Auschwitz- Adorno intentarà entendre què ha passat amb aquest subjecte que s'ha preocupat excessivament per la seva identitat. Mitjançant l'aplicació del model psicoanalític d'interpretació a textos de Beckett i Kafka reconstruirà la història de l'emancipació fallida del subjecte modern. Amb aquestes interpretacions Adorno se situa no només molt a prop de la pràctica psicoanalítica, sinó també de la tradició hermenèutica clàssica. (shrink)

Those seeking to lead a spiritual life, or just wondering how to become more spiritual may become inspired towards serving others, or giving Seva (selfless service). To learn how to serve God one might emulate spiritual people, study with spiritual teachers, or look to different types of religion and different types of yoga. But finding spiritual guidance on the topic of Seva is not always easy. One might be left wondering, “Is service to humanity a higher means to (...) make a donation – or should I simply donate to charity? What are the best charities to donate to, or to serve?” Or one might ask, “How does Seva support my spiritual development? Is there spiritual power and spiritual transformation to be gained through it?” In the book “Right Understanding To Help Others: Benevolence”, Gnani Purush (embodiment of Self knowledge) Dada Bhagwan offers precise understanding about people helping others and the many benefits Seva has upon one’s spiritual growth. Dadashri explains that happiness begins from the moment one begins serving others and that, in offering Seva, one’s life will never lack for material comfort and happiness. Among the myriad of spiritual books available today, “Right Understanding To Help Others: Benevolence” is a unique and invaluable resource. (shrink)

«Jo només escric», diu l'autor, «quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Però no resulta fàcil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixar avançar la ment amb la confi ança que trobarà el que busca, la mateixa confiança amb què el rei s'asseu sense mirar enrere, segur que trobarà la cadira que algú li haurà acostat.Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimnàstica (...) sexual ajuden sens dubte l'esperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o l'erotisme profilàctic, és a dir, tot allò que apaivaga un cos que ha de funcionar alhora com la seva font d'energia i el seu instrument. El pensament ens permet, doncs, el que ens estabilitza però no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica però no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultura es basen en la fredor, s'aixequen sobre l'egoisme i es mantenen a força de narcisisme. Ens perdonen tal volta els plaers, però mai els amors». (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v34-emad.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-ernst.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v35-lynch.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v32-33-davies.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-dowe.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-dufourcq.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-humphreys.